El mal ha estat derrotat. Però la guerra acaba de començar. Van aconseguir l'impossible i van posar fi al regnat mil·lenari del Senyor Suprem. Ara Vin, que ha passat de ser una lladregota a una poderosa filla de la boira, i Elend Venture, el jove noble i idealista que l'estima, hauran de construir una societat nova i pròspera sobre les cendres d'aquest imperi derrotat.

Mentre les tensions continuen creixent després de la revolta, una llegenda antiga ofereix un indici d'esperança per al poble. Tanmateix, fins i tot si les xerrameques són certes, ningú sap on es troba el Pou de l'Ascensió ni quina mena de poder atorga. És molt possible que matar el Senyor Suprem fos la part fàcil. Sobreviure a les conseqüències de la caiguda serà el veritable desafiament

Has d’entendre, has de saber què vam fer i per què no érem noies, per més joves que fóssim. Mai no vam ser noies. Érem bruixes.

La Fern té quinze anys quan arriba a la casa, embarassada, aterrida, completament sola.

La senyora Wellwood, la directora, li presenta a altres noies que es troben en la seva mateixa situació: la Rose, que insisteix que trobarà la manera de fugir; la Zinnia, que està convençuda que el pare del seu fill li demanarà matrimoni; i la Holly, una nena de catorze anys que amb prou feines parla.

Tot el que les nenes mengen, tot el que fan cada segon de cada dia, fins i tot els temes dels quals parlen, ho controlen uns adults convençuts de saber el que és millor per a elles.

Llavors la Fern coneix a una dona que li ofereix un llibre de màgia: la solució perfecta per recuperar una mica de poder. És per aquest motiu que, tot i que la màgia pot ser perillosa, les nenes són incapaces de no utilitzar-la...

Grady Hendrix s'arrisca amb una història molt dura en la qual torna a fer gala del seu mestratge per donar veu als personatges més silenciats.

Un matí qualsevol, un foraster nu apareix en un poble de Nova Anglaterra. A mesura que en Cosdiví (així és com es fa dir) es va creuant amb diferents habitants d’aquesta localitat de moral conservadora, les seves vides i les seves creences s’aniran transformant d’una manera totalment inesperada. Així, al llarg de tot un dia, les històries d’un capellà bonifaci, una artista lliurepensadora, un violador pertorbat, una secretària ingènua, un policia corrupte, una periodista manipuladora i un banquer cap quadrat, s’aniràn teixint al voltant del seu encontre amb aquest personatge misteriós, i en la manera com la seva sexualitat, i, per tant, la seva manera de relacionar-se amb el món que els envolta, es transforma de manera sobtada i irreversible.

A mig camí entre el realisme brut d’autors com Jim Thompson, la literatura fantàstica i el llibre de revelacions, Cosdiví és la culminació de l’obra de Theodore Sturgeon, conegut per ser un dels grans mestres de la ciència ficció literària. Sturgeon va dedicar els últims onze anys de la seva vida a escriure-la, per acabar publicant-la pòstumament. Al llarg de la seva carrera, l’autor havia explorat les relacions afectives des de territoris on no havia arribat mai ningú, i en el colofó d’una trajectòria admirada per escriptors com Kurt Vonnegut (que va convertir Sturgeon en el nostre estimat Kilgore Trout), es va atrevir a reescriure el mite de crist en clau sexual i contemporània.

La ciutat d’Asterió va ser fundada fa segles per estudiar els secrets que el laberint encara amaga, però ara s’ha convertit en el centre neuràlgic de la tecnologia de l’imperi de Mael. L’Erreth, un alquimista de l’Orde de la Terra, ha quedat atrapat dins del laberint i no recorda com hi ha anat a parar, mentre el seu germà Elric, de l’Orde del Foc, treballa per aconseguir una tecnologia bèl·lica que augmenti la ja desmesurada potència militar imperial.

A Asterió ningú no podrà mantenir-se al marge d’una rivalitat entre germans que escenifica el xoc entre la tecnologia i l'ànima, entre el progrés i la tradició, entre una revolta incipient i el poder enorme de l’imperi.

L'ombra d'una ermita vella i immutable s'estén, pesada i negra, sobre Valldeplors, un poble amagat del món per les muntanyes on el passat mai no desapareix del tot i els silencis amaguen veritats. La foscor que neix al cementiri de l'ermita s'escampa a poc a poc pels carrers del poble i s'escola per les seves entranyes mentre a la superfície una llum afilada com un ganivet esquinça sense pietat els ulls d'alguns veïns. La resta, encegats, es debaten entre el record i la por.

Després de la mort d'en Miquel Llop, sota la mirada grisa i quasi humana de l'ermita, les rutines i les certeses dels veïns i veïnes de la vall comencen a difuminar-se a mesura que la terra s'esventra, els morts s'aferren a la vida i els vius la sacrifiquen.

Amb No haureu de plorar els morts Carlos J. Sánchez s'atreveix a desenterrar una història inquietant i terrorífica que mira directament als ulls a la mort i al mal que tots portem a dins. 

I si la maternitat fos un element de transformació absolut, poderós, salvatge i dolorós? Matermorfosis ens submergeix en disset relats de dones que s’enfronten a l’amor, la maternitat, la pèrdua, el desig, la transformació, la família, la violència, la repetició i la memòria des del llindar de l’existència o des de llocs fins ara impensats dins de la literatura catalana contemporània. Amb una prosa lírica, precisa i afuada, Laura Tomàs Mora conjura criatures que mai no van ser, que neixen i desapareixen; mares i fills que desafien els límits del cos o que estimen més enllà del cos; mons que bateguen amb el desig d’una altra realitat i en què la memòria i la por adopten formes radicals. Matermorfosis és un mostrari desbordant i fascinador de les immenses possibilitats contingudes dins les literatures fantàstiques i especulatives.

Un petit poble carregat de tradicions i supersticions dona la benvinguda a un sacerdot jove cridat per acomiadar la matriarca al seu llit de mort. La senyora Rovella Adell i Grau sembla tenir la clau que manté a ratlla un malson, però ningú en parla. L’Huguet, el seu fill, no pot heretar la fortuna i el do perquè està incapacitat i, per tant, seran els nebots de la dona els que es disputaran el poder.

El recel, el secret, el misticisme i el paganisme d’una comunitat tancada als nouvinguts juguen amb el protagonista i el lector en un món d’ombres en què sovint és difícil distingir les escenes oníriques de les reals. Malgrat tot, la lluita per escapar del dip no és tan senzilla i la documentació dels fets escassa

«És vital recordar qui ets de debò. És molt important. No és bona idea refiar-te i deixar que ho faci l’altra gent, ni les coses tampoc. Perquè sempre s’equivoquen.»

Al Discmón, per ser mag és requisit indispensable ser vuitè fill d’un vuitè fill. En aquest llibre se’ns descobreix per què els mags no poden tenir relacions sexuals: si les tinguessin podrien tenir vuit fills. I un vuitè fill d’un vuitè fill d’un vuitè fill és una font de poder al quadrat. Un sortiller. A la Universitat No Vista arriba un sortiller. Té vuit anys i un poder superior al dels Déus. De cop i volta, a tots els mags els surten bé els encanteris més complicats. La guerra màgica és inevitable. Només l’inepte mag Gratavent, acompanyat del barret de l’Arxirector, l’heroïna Conina, el projecte d’heroi bàrbar Nijel i el Seriph d’Al Khali, Creosot, poden impedir l’Apòcrifalipsi, l’acomiadament dels déus i la invasió de les Coses de les Dimensions Masmorra.

Aquesta és una obra divertidíssima, amb personatges coneguts com l’Equipatge o La Mort, i altres per conèixer, com Conina o Nijel.

«Digues, què és més poderós que una mort? Dues germanes cantant amb un sol cor.» 

A la petita vila de Cardera, a la frontera de la Terra Immortal, hi viu la misteriosa família Espinalb. Allà cuiden i conreen els salzes encantats i honren el vell acord segons el qual els han de cantar per agrair-los la màgia. Ningú no ho fa amb més devoció que les filles més joves de la família, l’Esther i la Ysabel, que s’estimen tant l’una a l’altra com adoren els arbres antics.

Quan l’Esther rebutja un pretendent insidiós a favor d’un amor de la Terra Immortal, no només correrà perill el lligam que uneix les germanes, sinó també les seves vides.

El Premi Bagaleu de novel·la curta de ficció climàtica proposa el repte d’escriure una obra que faci reflexionar sobre l’impacte del canvi climàtic i aporti un punt de fuga esperançador, i on el paisatge i l’imaginari d’Andorra siguin centrals.

L’efecte taca d’oli és una ficció climàtica que posa el focus en el malbaratament alimentari, que és un factor generador de canvi climàtic. Però també és una novel·la de ciència-ficció filosòfica, un trencaclosques enginyós i ben travat que complaurà tant els aficionats al gènere com aquells qui vulguin gaudir d’una bona lectura sense posar-hi etiquetes.

Infestació parteix d’una metàfora potent que ens atrapa des de la primera línia (els éssers humans estem infestats de cucs) i ens arrossega, a la mateixa velocitat que el conill blanc de Lewis Carroll, a una realitat alternativa plena de girs argumentals que sorprèn a cada revolt i on el llegendari pirinenc cobra vida i és reinventat.

En un regne cruel, on la màgia confereix privilegis il•limitats a uns pocs i esclavitza la resta, hi viu el Suquitó, un jove i ingenu pastor. El seu portentós talent per la màgia li obre les portes de l’Acadèmia de Fetilleria, on impera un ambient misteriós que fa impossible distingir els amics dels enemics. Allà, intima amb la Näàn, una sarcàstica criada d’aspecte monstruós que resulta posseir un poder únic. Junts descobreixen l’obscur lligam que existeix entre la màgia i els dracs, exiliats mil anys enrere per Ninjuu, el déu dels humans. Un descobriment que podria desencadenar la destrucció del món.

La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls.

Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. 

Albert Font, autor de L’hereu de la mort i guanyador del Premi Alba 2023, ens delecta novament amb una prosa poètica que barreja fantasia i ciència-ficció. A Titans hi trobareu una aventura plena de sentit de la meravella amb reminiscències a les pel·lícules de l’Studio Ghibli.

La Ran té dinou anys i viu a l’espatlla dreta de Nosaür, un tità que deambula pel Granblau. Els pares volen que continuï la tradició familiar i esdevingui una sanadora de renom, però ella anhela volar lluny i veure món. La seva determinació la durà a visitar altres parts de Nosaür com Rerebarba, un indret laberíntic i tenebrós on, segons les llegendes, s’amaga gent sinistra, o Xarriscombar, on hi ha l’acadèmia que atresora tots els coneixements referents a Nosaür. Moguda en part per la pèrdua de la germana petita, la Ran farà un viatge físic i emocional en què haurà de prendre decisions difícils, fer sacrificis i aprendre a gestionar el dol.

L’Alícia ha viscut tota la seva vida a Barcelona amb la seva madrastra, que es va casar amb el seu pare vidu quan ella era un nadó. El pare va desaparèixer quan ella només tenia dos anys i des de llavors han viscut les dues soles. La madrastra treballa de professora i no tenen més família.

El dia del seu quinzè aniversari, la madrastra decideix anar-ho a celebrar a Gurb, un petit poble d’Osona, a on commemoren el centenari de Les Escoles a on havia treballat de jove. L’Alícia s’enrabia, perquè volia celebrar l’aniversari al Tibidabo amb les amigues, però al final no té més remei que acompanyar-la.

A Gurb, l’Alícia descobreix que té un padrí del qual ningú no li havia parlat. Un padrí que sap fer un conjur que li permet viatjar en el temps! I si pogués utilitzar aquest poder per retrobar-se amb el seu pare desaparegut?

Quan el padrí se’n va a dormir, l’Alícia repeteix el conjur, però alguna cosa surt malament i acaba perduda en plena època medieval!

Per què el conjur l’ha portat al Gurb de 1373? Què té a veure allò amb el seu pare? Serà capaç de tornar al present? I si pel camí fos capaç de retrobar-se amb la seva mare biològica? I si tot el que creia saber sobre la seva vida fos mentida?

El buit de la realitat on viu empeny l'Eloise cap al passat, al record d'una casa abandonada per la por als fantasmes. Però el viatge no serà el que s'esperava, tampoc el que s'hi trobarà als indrets oblidats per la PanKloé. La desaparició d'una nena del poble posarà en alerta la Clara, la guardaboscos que ha viscut tot el canvi en primera persona i ara haurà de lluitar contra la foscor d'un present que evoluciona massa de pressa.

En un futur pròxim un assassí recorre la ciutat a la recerca de les seves víctimes sense saber per què han estat escollides ni per a quina organització treballa. A través d’un món definitivament globalitzat, i amb la mort com a rerefons, aquesta novel·la ens explica en primera persona la complexitat del segle XXI. Grans megapolis, suburbis, deserts i habitacions d’hotel, son l’escenari d’aquesta novel·la vibrant d’acció i de reflexió. Una viatge narrat amb la veu d’un personatge solitari que es pregunta, no tan sols qui és ell, sinó qui hem esdevingut tots nosaltres. Travessa el buit és també una història que parla amb ironia i també amb nostàlgia d’un passat ja extingit, del record i de la memòria, de l’acceptació del destí i de l’amor per la vida.

Sis anys després de començar la Revolució Francesa, l’escriptora i pionera del feminisme Mary Wollstonecraft va viatjar a Escandinàvia per trobar un vaixell de contraban carregat de plata. Va fer-ho en un periple real i documentat, dos anys abans de morir i enduent-se una filla de mesos. Fidel al mapa i al calendari, aquesta novel·la narra l’aventura sota els ulls de la seva mainadera, amb la presència d’un penjoll maleït i amb l’aparició de personatges com el pintor Henry Fuseli, l’escriptora Mary W. Shelley o l’abat Faria d’El comte de Montecrist.

Els humans s han de preparar per a la invasió alienígena i no tenen gaires eines per fer-ho perqué la seva estratégia sempre queda al descobert, només la ment humana continua sent un misteri. Quin destí els espera? La segona part de la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu, la continuació d El problema dels tres cossos, és una obra singular per si mateixa, una celebració de les singularitats que fan únic a l ésser humà.

Lectors i crítica es rendeixen a l'obra cimera de la ciéncia-ficció del segle XXI, enormement visionária, sobre el paper de la ciéncia a les nostres societats i les claus geopolítiques del món en qué vivim. Cixin Liu es considera el gran descobriment de la ciéncia-ficció internacional després de guanyar el Premi Hugo 2015 a la millor novel·la, sent la primera vegada que una obra no escrita origináriament en anglés rep aquest auténtic Premi Nobel del génere.

En un futur no gaire llunyà, la descoberta d’un cometa ho canvia tot. El seu pas devastarà la superfície de la Terra i posarà en perill la supervivència de la humanitat. Però abans del cataclisme, uns quants milers d’escollits marxaran a la Lluna i hi establiran una colònia.

Lara Tur, una científica especialitzada en epidèmies, n’és una.

Un crim, però, la turmenta, i per expiar-lo decideix dur a terme un experiment inèdit sobre la naturalesa humana. Una prova que transgredeix tots els principis de la bioètica.

El Wendigo i altres narracions ens ofereix una selecció inquietant dels millors contes d’Algernon Blackwood, mestre indiscutible del sobrenatural i l’ocult. En aquesta antologia, el lector s’endinsa en un univers on el terror es manifesta en els paisatges més vasts i en els racons més íntims, i on l’home es veu superat per forces que escapen al seu enteniment.

Entre els relats, trobem El Wendigo, on el bosc canadenc es converteix en l’escenari d’una entitat ancestral que porta els protagonistes al límit de la raó. L’encís de la neu presenta una bellesa gèlida i traïdora que amaga una fascinació sobrenatural, mentre que El qui escolta explora la solitud de la ciutat amb la història d’un home que es veu assetjat per presències invisibles. Relats com La casa buida i Una illa encantada capturen perfectament l’ambient ombrívol i el suspens, i revelen els perills que es desvetllen quan un es troba sol davant de l’inescrutable.
Aquesta antologia és una obra imprescindible per als amants del terror clàssic, plena de misteri, espais esgarrifosos i una atmosfera que s’apodera del lector. Ens acosta a l’essència del terror subtil d’Algernon Blackwood, un autor que sap captar la por ancestral i la fascinació per allò desconegut amb una elegància única.

L’esperadíssim retorn a l’univers gòtic de Gal·làcia de T. Kingfisher

Enfrontar la caiguda de la casa Usher ha estat una de les guerres més terribles que l’Alex Easton ha lliurat mai. Ara, tot buscant una mica de pau, decideix fer cap a la cabana familiar, oculta al cor dels boscos gèlids i humits de Gal·làcia.

Un cop arriba a la casa, l’Alex descobreix que el masover ha mort en circumstàncies sospitoses. De seguida s’adona que un silenci d’allò més inquietant pesa com una llosa sobre la finca dels Easton, i que entre els veïns corre la brama que a la cabana s’hi ha instal·lat un monstre de llegenda esfereïdor.

Durant anys, l’Alex s’ha mantingut al marge de les supersticions dels vilatans, però aviat comença a créixer dins seu el neguit que una presència pertorba la casa... així com els somnis de tothom qui s’hi gosa allotjar.

T. Kingfisher, la reina indiscutible del terror, ens sorprèn amb una nova aventura gòtica ambientada en una Gal·làcia deliciosament fosca, on llegendes i monstres cobren vida per a la dissort de creients i escèptics.

Cuando un software corrupto infecta la nave generacional Escila, la misión de salvar a los pasajeros recae en un insólito grupo de tripulantes.

La nave Escila alberga pasajeros criogenizados a quienes prometieron empezar una nueva vida en un planeta lejano. Durante casi doscientos años de viaje espacial esperando llegar a su destino, los pasajeros han vivido conectados a mundos imaginarios maravillosos, creados para su entretenimiento y estimulación. Sin embargo, al aproximarse al que había de ser su nuevo planeta, la tripulación de la Polifemo descubre que este ya ha sido ocupado por otros colonos.

Pero el verdadero problema da comienzo cuando algo en los servidores que mantienen a los pasajeros inmersos en sus realidades virtuales respectivas empieza a fallar. Todo el mundo a bordo de la Escila corre ahora un grave peligro, y el cometido de salvar a la nave de su destrucción recaerá en un pintoresco grupo con mucho que perder.

.

En un lloc perdut a la frontera entre Manxúria i la Unió Soviètica en temps de la Segona Guerra Mundial, unes dones guilla xineses topen amb uns oficials soviètics, i uns presos que han fugit del Gulag se les heuen amb un mestre taoista, posseïdor del misteri de la immortalitat. Tot plegat en un viatge corprenedor i esgarrifós al cor de les tenebres, al llarg del qual cadascú troba el que es mereix. N’hi ha que troben l’amor, i n’hi ha d’altres que troben la mort. I absolutament tots es veuen abocats a l’únic destí que els és segur, i que pot estar marcat per Déu o pel Dimoni.

Una estranya plaga de paneroles està envaint les principals ciutats d'Europa, i Barcelona no n'és pas una excepció. Els canvis de temps s'alteren de sobre, passant de canícules a onades de fred polar.

Després d'anys treballant a l'estranger en un fàrmac que ajuda els humans a adaptar-se als efectes del canvi climàtic, una biomèdica de renom torna a casa per viure amb el fill, zelador d'un hospital, i la filla, que pateix trastorns bipolars. La comercialització del medicament, així com el retorn de la científica, esclatarà en un relat de mutacions, manipulacions, monstres i resistència armada contra el totalitarisme.

La Nova Realitat comença submergint-nos en la literatura de l'estrany i el weird per acabar portant-nos a un viatge per una Catalunya apocalíptica delirant.

Les boires governen la nit. El Senyor Suprem domina el món. En altres temps, un heroi es va alçar per salvar la humanitat. Fracassà. Des d'aleshores, el món és un erm de cendra i boira governat per un emperador immortal conegut com a Senyor Suprem. Però l'esperança perdura. Una nova revolta pren forma fonamentant-se en l’estratagema definitiva: l'astúcia d'un brillant geni del crim i la determinació d'una heroïna insòlita, una jove lladre de carrer que haurà d'aprendre a controlar el poder dels fills de la boira.

Un grup de naus, provinents de Sol, arriben a un nou sistema estel lar amb l´esperança d´una darrera oportunitat per a l´espècie humana. Si els primers anys de colonització són fàcils, els problemes no tarden a aparèixer, i no només per una descoberta que podria propulsar la humanitat a una nova era. L´enveja, la cobdícia i la supèrbia també han viatjat fins a aquest punt.

Pels carrers de Port Bigmouth ronda un assassí en sèrie a qui anomenen Capipota i la MauMi, diva pop vinguda a menys, vol contractar un perdiguer que li confirmi les pitjors sospites. Mentrestant, el més enllà rebull amb l’imminent desenllaç d’una juguesca nascuda a l’alba dels temps que pot deixar el destí de les ànimes en mans del pitjor sàdic imaginable. Ambdós bàndols jugaran les seves cartes per guanyar la ronda decisiva: des d’ànimes de yuppies que posseeixen conillets de peluix i una societat paranormal formada per gent amb talents especials a nines de PVC expertes en arts marcials, corsaris profetes i dimonis afamats.

En Capipota no n’és conscient, però el futur del món físic i l’espiritual depenen de la seva redempció.

Aquest és el punt de partida de Capipota, la primera aproximació d’Enric Herce al gènere bizarro, en què trobareu humor, gore i una ironia finíssima en una aventura amanida amb un fotimer de referències pop.

“La meva vida, la de veritat, comença cada dia a dos quarts de cinc de la tarda. No és que sigui un vampir que es desperta quan el sol es pon. Tampoc em moro al matí i ressuscito al capvespre. Però, de dilluns a divendres, tot el que passa abans d’aquesta hora és només supervivència”.

L’Excel és un adolescent introvertit a qui li encanten la ciència-ficció, la música, les pel·lis de terror i pas¬sar l’estona amb la Irene i la Júlia, les seves millors amigues. En canvi, odia l’institut i no suporta els seus pares hippies. Les setmanes de l’Excel acostumen a ser totes iguals, però aquest dilluns una troballa al mig del bosc li canviarà la vida de dalt a baix. Però aquesta descoberta també posarà a prova la relació entre els tres amics, que, amb l’aparició dels primers amors, ja s’estava tornant prou complicada.

L’última nit abans de perdre’ns és una novel·la capti¬vadora sobre uns adolescents que somien amb deixar de ser-ho, però els fa por fer-se grans i assemblar-se als seus pares. Una història d’amor i amistat que parla dels secrets que ens fan sentir especials i de la necessitat de protegir-los.

Amb els relats de:

Ivan Ledesma, Gemma Solsona, Jordi de Manuel, Enric Herce, Elena Bartomeu, Eva Espinosa, Muntsa Mimó, Sònia Boj, Javi Fernández Mata, Daniel Clemente, Eulàlia Pagès, Germans Laplace, Hervé Suys

les il·lustracions de:

Ricard Efa, Marina Vidal, David G. Fores, Joan Mundet, Ion Ander, Raúl Grabau, Andreu Zaragoza, Esdras Cristóbal, Eduard Jounou, Abraham Ayala, Marc González, Teresa Suau, Vince del Haye

el còmic de:

Kaffa

Article:

Les revistes Pulp i l’evolució de la ciència-ficció – Miquel Codony

Il·lustració de coberta i monogràfic dedicat:

Elsa Velasco